Una de les dificultats emocionals més habituals que porten les persones a veure un psicòleg o terapeutua és l’ansietat. De fet, l’ansietat i la seva cosina germana l’angoixa no són pròpiament emocions, sinó estats psicosomàtics relacionats amb l’estrès emocional. Vivim en una societat complexa i accelerada i hem de fer tantes gestions, atendre tantes coses, que moltes persones vivim com si el dia no tingués prou hores. Aquesta acceleració fa molt difícil que puguem sentir allò que ens passa, adonar-nos de les emocions que se’ns generen en relacionar-nos amb companys, fills, família i gestionar-les de manera útil. Les emocions no gestionades s’acumulen i ens creen conflicte i pressió interna. És aleshores quan salta l’alarma i apareix l’ansietat o angoixa: palpitacions, ofec, insomni, hipersensibilitat… és una mena de crit del cos, un SOS, que ens indica que alguna cosa no funciona bé i que el cos ja no pot suportar la pressió.
Angoixa i angost tenen la mateixa arrel etimològica: angost, estret… l’angoixa és un pas massa estret per a una emoció que vol sortir. Imaginem una comporta d’un pantà quan el pantà està a punt de desbordar-se, subjectant tota aquesta massa d’aigua. Això és l’ansietat. Com que hi ha situacions que ens fan mal, sentim emocions com la ràbia, la por o la tristesa en relació amb el que ens passa, però en lloc d’escoltar-les i digerir-les o gestionar-les, les volem evitar. En lloc d’actuar o canviar, moure una situació o acceptar-la, volem fer com si allò no existís. És un intent de protegir-nos, com els murs de contenció del pantà. Aquesta evitació té una funció de protecció.
Ara bé, podem rebaixar la intensitat dels símptomes amb “anestèsia” (com cannabis, alcohol, medicació ansiolítica, calmants, etc.) però també podem aprofitar l’avís per anar més a fons.
Quan sentim angoixa ens podem preguntar: quina emoció no estic deixant que s’expressi? Què em genera aquesta emoció i de què m’està avisant? Com gestionar-la? Si repassem els diferents àmbits de la nostra vida, la majoria de vegades no ens costarà identificar-ho. Si no ho trobem, podem pensar dues coses: o que no tenim cap contacte conscient amb les nostres emocions i necessitats o que hem acumulat coses tan antigues que per netejar-les necessitarem temps i ajuda per desenterrar la clau de les golfes on tanquem allò que no volem veure o sentir.
Els símptomes del cos, com les sensacions que porta l’ansietat, són sempre els nostres aliats, i si els escoltem, podrem començar a conèixer-nos millor gràcies a les nostres emocions. Sempre dic que els símptomes, en aquest cas l’ansietat, són els missatgers, i els missatges que han de ser lliurats per al nostre benestar, tornen una vegada i una altra. Així que, abans de matar el missatger, val la pena haver llegit i comprès el missatge.
