Entrades per Anna Ferre

,

En braços de la inocència

Quan, exhausta, puc sentir la impotència de la meva batalla perduda busco refugi en una abraçada que m’empara Busco una abraçada forta que contingui la meva fúria inútil. I quan, esgotada, emergeix la tristesa, busco ser bressolada a la falda de la mare universal i eterna. No hi ha consol per a l’existència. I al […]

/by
,

El que m’espanta és viure

El que m’espanta és viure Sortir del niu que em recull confinant les meves pors El que m’espanta és triar entre el risc de viure i la seguretat de fer com que visc; I continuo i continuo lluitant Contra la injustícia d’un món sencer i en la lluita oculto la por Somric mentre m’avanço a […]

/by
,

Més por

És clar que tinc por. Por de dir el que penso de sortir sense guants i de sentir mirades de ferro Por de creure allò oficial i por de caure en conspiranoia, por de ser frívola i por que tot sigui només seriós. Por que la por es quedi i que sortir al carrer no m’alliberi. Por […]

/by

Concert desconcertant

Estic aquí asseguda, esperant que soni, per fi, la música A què he vingut, si no? Tots els instruments en escena. No obstant això, el so és soroll i la vibració grinyola a cada racó. Ni ordre, ni concert, ni direcció. Afinant-se, diuen, però sento només cadascú al seu so. No puc suportar aquesta desafinació. Escapo fora […]

/by

Enfangada en el trauma

T’escopiré, et cridaré, t’esgarraparé i et mossegaré. Em regiraré dins el fang antic, que encara no s’ha assecat, com a fera engabiada davant d’una amenaça que no ho és. El fang va quedar allà després de molta pluja extemporània. Pluges antigues, sobre un terra fràgil que no va saber o no va poder drenar. Quan […]

/by

No soc riu, sino mar

I si no fos riu, sino mar? Que les aigües son salades de suors i de llàgrimes Aigües sense llera Que banyen continents imantades al cor de la terra, foc silent En un moviment sense destí Sense origen i sense pressa Suau, a voltes, a voltes, violent I si no fos jo riu, Ni tu, […]

/by

Retirar-se

Parem obligats, sense deixar anar la nostra llibertat petita Com costa sortir de la roda! I ràpid construïm una altra roda paral·lela En aquesta nova rodeta casolana tremolen els nostres buits amb espais virtuals, amb xerrameca i receptes que semblen noves. Para, atreveix-te, escolta. (…) Retirar-se cap a dins és donar-se espai, sense pressa, per […]

/by
,

Por en temps de pandèmia

Ho confesso, he passat aquests dies ja per uns quants estats emocionals i mentals molt diferents. Una veritable muntanya russa. I el que ens queda! És ella, ho sé, la pandèmia de la por, la que ho explica tot. Diguem-ne coronavirus per centrar-nos en el present. Quan sentim por, som capaços de qualsevol cosa. El […]

/by

Jo, la set

Soc la que guarda i la que empeny, La que inspira i la que passa l’escombra La que cuina i la que jardineja La que s’admira i la que es distreu Jo soc elles i elles son jo El meu cor petit és un vidret trencat del vas que algun dia va contenir aigua I […]

/by