La vida és incomprensible. Els accidents ocorren, tot té molts angles, molts responsables, i de vegades cap. No tot es pot controlar … en realitat gairebé res no és controlable. Som fràgils, és així l’existència humana. La societat en què vivim està malalta, i ens fragilitza més encara perquè ens allunya del nostre ser natural, de la mare terra. El món que estem creant no vol mirar al monstre. I així, el monstre, amagat entre la comoditat i la por, va creixent. (En record dels que moren al mar buscant un vida, dels que maten sense saber que maten i amb això moren i dels que deixem a altres matar, sense voler mirar.)
