Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català
![(Castellano) Suelo, mujeres](http://annaferregimenez.com/wp-content/uploads/2021/07/IMG_20210703_185627-1150x1533.jpg)
La respiració, centre plaent de l’existència.
Com les ones del mar en calma
Que bressolen la posidònia
Que la llum alimenta,
per alimentar els peixos q hi neden.
Al fons marí, on la llum no arriba,
El silenci de l’espai sideral.
Tú, home, dona, llera del cosmos
Fluint sense inici ni fi.
El crepitar del foc
Acull el soroll i el dolor de l’existència
I la mel, altres llàgrimes,
Vessa com una benedicció
amorosint els teus cabells
fins convertir-te en torxa encesa
al bell mig del no res.
Ínfima finitud!
L’instant dura per sempre
Amen
El que ha de ser dit
no es pot callar.
Ni el llum il-lumina sota el llit,
Ni el crit sona, ofegat
El q ha de ser dit es dirà
Serà avui o serà demà
Que maduri el temps,
és tot el que cal esperar
Que ressoni o que xiuxiuegi,
El que ha de ser dit es dirà.
Quan la llum soni
El cor podrà esclatar
I entre sang i pètals
Eixirà.
Del foc de la terra
De l’onada del mar
Amunt, de nou,
naixerà
(des de yi per a “Mujeres en Sororidad. La Magia del círculo”)