Blog

Apr 182020

Vermell, verd, gris

Quin vermell tan vermell,
per un camp tan verd.
Quin verd tan verd,
per un cel tan gris.

Sobrevé, tímida, una alegria;
s’escampa, despistada, la serenor
Ara? amb fons de tempesta?
Si fa olor a terra humida de plor!

Coratjosa, l’alegria,
esclata fora de to.
Impertorbable, la calma es bressola
quan retruny a prop el tro

“Que sigui, que sigui!
Qui recullirà l’aiguat, si no?”
Canta la rosella
emborratxada de color

El verd sap que l’aigua, si no l’ofega,
el fa créixer, i també que un dia engroguirà.
Sap que l’alegria mai no es inoportuna
i que la bellesa mai no és en va.

Apr 062020

Flueix el mar

I si no fos riu, sino mar?
Que les aigües son salades
de suors i de llàgrimes

Aigües sense llera
Que banyen continents
imantades al cor de la terra, foc silent

En un moviment sense destí
Sense origen i sense pressa
Suau, a voltes, a voltes, violent

I si no fos jo riu,
Ni tu, ni ella, ni ells?

I si fossim aigües de mar
Ballant amb la lluna
O embogides pel vent?

Fluint sense rumb,
Agües contingudes sense límits i
Història teixida sense temps.

1 2 3 15