Retirar-se

Parem obligats,
sense deixar anar la nostra llibertat petita
Com costa sortir de la roda!
I ràpid construïm una altra roda paral·lela

En aquesta nova rodeta casolana
tremolen els nostres buits
amb espais virtuals, amb xerrameca
i receptes que semblen noves.

Para,
atreveix-te,
escolta.

(…)

Retirar-se cap a dins
és donar-se espai, sense pressa,
per pair els embats
de les nostres tempestes internes

Retirar-se és comprendre els moviments
de les nostres fortes marees i
sentir com d’útils o inútils són
els nostres dics i les nostres fronteres

Retirar-se cap a dins és
Tresorar el temps
Per desfer i per apropiar-se
de les escombraries que llancem fora

Retirar-se és cercar llenya
per encendre un foc,
humà i sagrat,
notant que escalfa… i destrueix i crema.

Retirar-se cap a dins és sentir vibrar
Un agraïment intern
I celebrar l’alegria de saber-se,
a estonetes, i amb tot, contenta.

Retirar-se cap a dins
és acariciar suau i lent
el gènesi al propi melic
i fondre’s, aigua avall, arrels endins.

Retirar-se és tornar a despertar-se,
Descansat després del viatge,
i acariciar amb les branques
l’aire sonor del bosc sencer.