Retirar-se
Parem obligats,
sense deixar anar la nostra llibertat petita
Com costa sortir de la roda!
I ràpid construïm una altra roda paral·lela
En aquesta nova rodeta casolana
tremolen els nostres buits
amb espais virtuals, amb xerrameca
i receptes que semblen noves.
Para,
atreveix-te,
escolta.
(…)
Retirar-se cap a dins
és donar-se espai, sense pressa,
per pair els embats
de les nostres tempestes internes
Retirar-se és comprendre els moviments
de les nostres fortes marees i
sentir com d’útils o inútils són
els nostres dics i les nostres fronteres
Retirar-se cap a dins és
Tresorar el temps
Per desfer i per apropiar-se
de les escombraries que llancem fora
Retirar-se és cercar llenya
per encendre un foc,
humà i sagrat,
notant que escalfa… i destrueix i crema.
Retirar-se cap a dins és sentir vibrar
Un agraïment intern
I celebrar l’alegria de saber-se,
a estonetes, i amb tot, contenta.
Retirar-se cap a dins
és acariciar suau i lent
el gènesi al propi melic
i fondre’s, aigua avall, arrels endins.
Retirar-se és tornar a despertar-se,
Descansat després del viatge,
i acariciar amb les branques
l’aire sonor del bosc sencer.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!