L’acompanyament psicoterapèutic té la funció principal d’ajudar al pacient a comprendre millor i trobar les seves pròpies solucions. El meu enfocament personal es nodreix de la psicologia clínica de base amb enfocament humanista i visió sistèmica i de trauma. Perquè s’entengui: treballo per al desenvolupament personal des d’una perspectiva optimista, des de la creença que cadascú té les pròpies claus per copçar el problema com els recursos per a la solució, encara que de vegades les coses són realment complexes i necessitem suport per a aquest procés. Es tracta de prendre consciència de com som i actuem, com el viscut ens ha marcat i com podem trobar camins millors per a nosaltres mateixos i les relacions relacions amb els altres.
Som fruit de les nostres vivències, especialment les primerenques, i això que vivim ara, els embolics en els quals ens fiquem, no s’entén i s’ordena exclusivament amb una anàlisi mental. Necessitem incloure també les nostres emocions i tota la informació que ens dóna el cos, amb els símptomes i sensacions.
Per descomptat, la millor manera d’entendre en què consisteix aquesta teràpia ‘és viure-la! El camí, es demostra caminant.
