Què son?
Les “constel·lacions familiars sistèmiques en l’àmbit clínic” és una proposta d’intervenció psicoterapèutica que permet, per mitjà d’un treball sistèmic amb constel·lacions familiars, posar de manifest els traumes essencials que afecten la persona i que estan darrera la problemàtica de les addiccions i altres trastorns de la salut física, mental i emocional.
Es planteja com a potenciador del procés terapèutic dut a terme per l’equip clínic. Amb sessions periòdiques s’aconsegueixen abordar amb profunditat i rapidesa conflictes inconscients que amb altres metodologies requereixen més temps.
A qui s’adrecen?
La proposta s’adreça a l’equip psicoterapèutic de clíniques i centres de tractament d’addiccions i altres trastorns. Les constel·lacions familiars sistèmiques poden ser un recolzament a altres tipus de tractaments psicològics i mèdics, contribuint a ampliar la visió per tal que s’obrin nous camins d’exploració tant del pacient com de l’equip psicoterapèutic i mèdic i oferir així nous recursos i noves possibilitats cap a la pròpia salut.
Els destinataris finals són les persones que estan actualment en procés terapèutic tutoritzat per professionals de la salut (clíniques, equips mèdics, etc) per a superar addiccions, trastorns alimentaris o altres simptomatologies clíniques.
Aportació de les constel•lacions familiars sistèmiques a l’enfocament clínic
Les malalties, les conductes autodestructives, el dolor físic són sovint una expressió de dolor emocional reprimit. En relació a l’aplicació de les constel•lacions en l’àmbit clínic, l’enfocament en el qual s’inspira aquesta proposta de treball integra la base teòrica de les teories de l’aferrament (apego) i del trauma amb la visió sistèmica i la metodologia creada per Bert Hellinger i desenvolupada posteriorment per altres terapeutes.
Experiències traumàtiques que han tingut lloc en la família (fins i tot en generacions anteriors) formen part de la psicologia individual, i són a l’origen de les repeticions de dinàmiques ocultes, de la repetició de patrons i fins i tot de la reincidència en conductes de risc i autodestructives.
Amb aquesta metodologia afloren els contextos familiars bàsics que han generat les situacions traumàtiques d’una manera molt més ràpida que amb altres metodologies terapèutiques. Accedir a aquests contextos fa possible que el pacient pugui adonar-se, des del contacte emocional, de les conseqüències d’aquests esdeveniments en el seu sistema emocional i psicològic, dels seus conflictes intrapsíquics i conductuals.
En casos en què no és aconsellable, necessari o possible treballar amb aquests contextos familiars traumàtics, el desenvolupament de constel·lacions estructurals (una mica diferents de les familiars però amb similar metodologia) ens permeten realitzar un treball d’integració de diferents aspectes intrapsíquics en conflicte de la persona, aspectes que en integrar mostren les claus per poder donar el següent pas cap a una solució a la situació problemàtica.
Els equips clínics i terapèutics interessats en complementar la seva visió i acció terapèutica poden trobar en aquesta metodologia unes potents dinàmiques grupals per als pacients, així com utilitzar les constel·lacions sistèmiques com a eina de supervisió de casos que aporta una visió àmplia i accés ràpid a informació rellevant per al procés terapèutic.
