Entradas de] Anna Ferre

,

Quieta

Algo se ha movido, ha sucedido algo que toca una emoción profunda (o escondida) en mi y no sé qué es. Quiero escuchar y no oigo, quiero ver y no veo, quiero entender y no entiendo. Sólo mi cuerpo se pone en una alerta sutil, y siento que quiere pararse, quedarse quieto, no moverse para […]

Cambios

Cambiar en lo profundo  es tener la certeza que lo viejo no me sirve, que es algo del pasado que queda atrás en el camino. Cambiar en lo profundo es sentir la incertidumbre de que lo nuevo aún no ha llegado del todo, que no lo entiendo, que no lo puedo agarrar. Porque hay cambios […]

Matrix

El que és estrany és viure. La confusió, els problemes, les pors, els aclaparaments, la còmoda i tranquil·la quotidianitat… i un dia, es produeix un moment de lucidesa (o de bogeria, impossible distingir-ho):  tot el viscut, totes les relacions, totes aquestes dificultats, tot, tot, tot sembla ser diferent. Allò real sembla un conte, allò nou […]

La sangre que empuja a tientas

La sangre de los nuestros, nuestra sangre, fluye por generaciones, empujando; a veces fertilizando, otras arrasando… no hay diques que retengan la vida que nos llega a través de nuestros ancestros. Si el dolor me hace cerrar los ojos, sólo parecerá que se detenga, pero la sangre empuja en lo profundo, me une y me […]

Existència encarnada/ navidad

Del cel a la terra, de la terra al cel. Allò diví en allò humà. L’Amor es concreta en un nadó fràgil, dependent, pobre. Tot el que és humà és estimat, tot el que és humà, també les nostres limitacions, la nostra solitud, la nostra incapacitat o la nostra por. «Jo sóc Déu», tinc dret […]

Frío

Cap a dins, escalfant-nos en l’escalfor de la llar… la llar interior que desitgem amb l’escalforeta del foc, olor de brou o pa de pessic, i les carícies, somriures, jocs o cançons de mare, pare. Però no, de vegades, en entrar dins, sentim el fred de l’amor que ens va faltar, de la solitud del […]

Listos para morir

Quan podem deixar anar allò que més volem, desaferrar-nos d’aquells a qui més estimem, deixar anar fins i tot aquesta nostra existència, de sobte podem tornar a viure. Viure la vida com el regal que és, gaudir-ne amb més plenitud, sostenir-nos també en la malaltia i el dolor i viure amb menys por, sabent que ja […]

Saber que no sé

Diu Claudio Naranjo que «les persones són difícils de guiar  quan creuen que saben les respostes. 
 Quan saben que no saben, 
 troben el seu propi camí». Creure en això és confiar, confiar en mi, en l’altre, confiar que hi ha camí, i es fa camí, cadascú el seu, al seu ritme. Això aprenc […]

Dudas/ dubtes

Dubtar, abandonar les certeses i mirar amb ulls acabats de rentar, bategar amb el cor confiat com si ningú ens hagués ferit mai, escoltar amb orelles que senten sons que ens fan vibrar … i, alhora, per incòmode i paradoxal que sembli, poder veure les imatges que no podem evitar, sentir el soroll del qual […]