Els humans tenim tendència a acumular. Acumulem coses, coneixements, diners, afectes, pertinences, de vegades experiències … i també cansament. Quan arriba la calor, el final de curs escolar, portem sobre les nostres espatlles moltes hores de feina, de conflictes, de gestions i problemes diversos per solucionar. ¡Buf !! Sovint obviem les nostres necessitats i també els nostres límits. No podem amb la nostra vida. Potser és llavors quan les vacances poden oferir-nos alguna cosa més que un respir. Poden ser la nostra autoteràpia, el moment que necessitem per contactar amb nosaltres mateixos, per adonar-nos com ens cuidem (o descuidem), per prendre consciència de si la vida que tenim és la vida que volem. I així, decidir actuar amb nosaltres i amb els nostres, prenent la responsabilitat del que vivim, donant valor i espai a allò que realment fa que ens alegrem d’estar vius.
