La vida de cadascú té un cor. Aquests fils invisibles que entreteixeixen la nostra història, el nostre destí, i conformen un cor viu que batega, que batega. A vegades massa de pressa, de vegades bombant massa poc, de vegades amb dolor, amb por o amb timidesa, de vegades amb una expansió que vol obrir-se al món. Així, la nostra vida va bategant, a diferents ritmes, moment a moment. Afina, escolta, atén el bategar de la teva pròpia vida. Un dia, no sabràs com, algun d’aquests fils invisibles brillarà daurat il·luminat per l’amor que flueix a la fi. Sense saber com has arribat a aquest paisatge, sense entendre, amb el teu cos comprendràs una mica més qui ets. I aquest instant portarà una calma i una pau infinites, un bategar compassat. Per uns infinits segons sentiràs l’amor que travessa el dolor i t’estimaràs; i aquesta vivència quedarà per sempre amb tu, la flama que mai no s’apaga. (Gràcies a tots els que divendres passat vareu compartir la vostra intimitat i la vostra presència a la sessió de constel·lacions).
