Un dia em digueren que morir és un moment. A vegades semblaria que també néixer és un ‘blup’ d’un instant. Tot el que s’esdevé abans del ‘blup’ és preparació, i el que s’esdevé després és simple descans.
‘Blup’ com obrir una ampolla de vi en treure el suro, o de cava, tot i que llavors ja no és ‘blup’ sinó un so més escandalós, vibrant i eixelebrat.
I el moment mateix del naixement m’agafa de sorpresa, com si, malgrat la preparació i l’espera, no ho hagués imaginat ni previst mai així. Hi sóc, aquí, acabada de néixer com si no sabés d’on vinc ni on vaig, mig estabornida i absolutament desconcertada. I tanmateix les passes, encara un pèl aèries, em duen a perfumar aquesta discreta ocasió amb un encens i a regalar-me (amb dubtes i vergonya) un caprici. En el fons, només perquè és bonic i perquè m’agrada que tingui valor, talment com un naixement.
També una vegada em van dir que no importa si la vida és llarga o tan breu com uns minuts, el que importa és haver viscut. Existir. Elixir d’amor fet terra, aire, mar i foc. Benvinguda de nou, benvinguda a nou. Beneït repòs.
