Dubtar, abandonar les certeses i mirar amb ulls acabats de rentar, bategar amb el cor confiat com si ningú ens hagués ferit mai, escoltar amb orelles que senten sons que ens fan vibrar … i, alhora, per incòmode i paradoxal que sembli, poder veure les imatges que no podem evitar, sentir el soroll del qual no sempre ens podem aïllar, sentir també les ferides que couen al curar. Sembla difícil, però en els moments que s’aconsegueix, es com si tota la vida haguéssim viscut serenament en aquesta intensa existència contradictòria.
