A les meves germanes

Em commou veure’m i sentir-me Nosaltres, en femení i en plural. Dona entre dones, una de nosaltres. Aquí connecto amb una força serena i una tendresa immensa. Una veritat clara.

Perquè quan ens connectem les unes amb les altres, en aquesta companyia que no jutja, podem aixecar la cara, mostrar la cara en qualsevol moment: ple de llàgrimes o de mocs, de sensibilitat, de por o de vergonya, de riure divertidíssim o de ràbia continguda o desbocada i saber que mai tornarem a estar soles. Que apartar-nos, culpar-nos, menysprear-nos o amagar-nos, ja no seran més el que enfonsi i perpetuï les nostres ferides. Cal sortir amb la cara a l’aire.

El nostre cos reprèn, en companyia de les nostres germanes, la força de les nostres cuixes, la vitalitat del nostre sexe, la certesa del nostre ventre, la compassió del cor i la claredat de la nostra ment. Una mirada neta i netejadora de dolors, primer els propis i després els aliens. Digues-me, germana, on vas estar, que t’havia perdut? Des de l’origen dels temps t’he buscat. Benvinguda.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *