Quan iniciem un curs i hem de reprendre la rutina, de vegades ens sentim com navegant en un salvavides mentre al voltant nostre bufen diversos vents arremolinats i contradictoris. Per superar la por a aquest caos, a ser engolits per la voràgine, a mi només se m’acut respirar, sentir el nostre cos el més possible, amb els peus a terra, i cuidar-nos, mimar-nos, descansar. Fer les coses una darrere l’altra, i recordar-nos a nosaltres mateixos alguna cosa indiscutible i òbvia: després de la tempesta ve la calma. Paraula de psicòloga desbordada.
