Alguna cosa s’ha mogut, ha passat alguna una cosa que toca en mi una emoció profunda (o amagada) i no sé què és. Vull escoltar i no sento, vull veure i no veig, vull entendre i no entenc. Només el meu cos es posa en una alerta subtil, i sento que vol aturar-se, quedar-se quiet, no moure’s per deixar que el que està succeint – i no sento, ni veig, ni entenc- pugui trobar el seu lloc, sedimentar-se si les aigües romanen quietes. És una quietud activa, humil, respectuosa i confiada … potser el pòsit sigui nutritiu i pugui donar algun fruit, en algun moment, en algun lloc … en el meu ser amb el tot.
