Quan fa mal l’ànima, quan fa mal viure, posem en marxa els nostres mecanismes d’autoprotecció que ens permeten “sobreviure al dolor”. El procés terapèutic és un fràgil equilibri entre tornar a mirar la ferida i sostenir el dolor. Per això, el procés profund per curar no es fa en un dia. Per això, entrar a la ferida requereix molt de compte. Saltar totes les barreres de protecció pot ser impossible de sostenir i retraumatizarnos. No obstant això, no mirar la ferida i quedar-se a la barrera pot servir com pegat, però no ens ajuda a comprendre’ns en profunditat ni a estimar-nos completament, també amb el nostre dolor. Els nostres mecanismes de personalitat són el que un torniquet és a una ferida: quan la ferida està oberta cal prémer fort, pot salvar una vida. Però per curar la ferida, cal afluixar el torniquet, mirar la ferida, netejar-la -encara que cogui- i aplicar el tractament necessari perquè de nou pugui circular la sang, fluir la vida.
dolor
amor i píndoles
“Els mamífers estimen, el preu d’aquest amor és el dolor de la pèrdua. Qualificar-ho com a malaltia i donar una pastilla redueix la dignitat de l’amor i el substitueix per un ritual superficial mèdic” Allen Frances, psiquiatre, director del DSM IV
La psiquiatrització del món occidental porta a la infantilització dels seus ciutadans. En massa casos, amb les pastilles s’evita la responsabilitat davant la pròpia vida, amb amor i dolor. Això, dóna beneficis econòmics per a uns pocs i hipoteca greument la nostra societat.
contemplar
c o n t e m p l a r
inspirant la bellesa … exhalant el dolor … admirant el miracle de tota i de cada existència.
(a la Cristina, la Maria, la Susana, e Manuel i els altres … amb agraïment)
atravessada
Tinc por de la meva por, de la meva ràbia, del meu dolor. Vaig aprendre a ignorar-los, els vaig encadenar en la més fosca de les foscors, i després de capes i capes i capes, vaig posar un paper de colors, i algun llaç. I ara, quan de vegades es trenca alguna cadena (ja se sap), si es desllueix el paper o cau el llaç, tot el meu ésser vibra de por, ràbia o dolor … i em permeto, en serena rendició, que aquestes emocions que em pertanyen (sí, també aquestes) travessin el meu ser, aquest ésser que anhela ser complet.