Anna Ferre Giménez

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Quan es trencava el cor,  els bocins es calçaven les botes i sortien al bosc agafadets de la mà. El sol, que sortia, els escalfava les galtes.

El temps,  en la seva voraç acceleració, va empassar-se l’Espai.  Fou l’inici del Gran Buit

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català

El cor amb por de bategar:

Per massa fort, o per massa feble.

Entre el crit escruixidor i el silenci fred,  gelat,

Tant de dolor!

I llavors -mai sabràs com ha arribat aquí,

Ni d’on ha sortit-

La confiança treu el nas.

Desafiant,  diríem,

Si no fos que el sublim art de l’humilitat l’escorta.

Allà,  dempeus,

Sencera,  serena,  càlida.

Com la vida mateixa.

Allà, radical.

Innegociable.

Quan s’adonà que només eren vidres trencats, els va fer a un costat amb les mans,  curosament, i ja no li feriren més els peus