Blog

Oct 172016

Cerimònia per honorar els difunts

Un cop l’any, en plena tardor, temps de recolliment, molts homes i dones es reuneixen per recordar, agrair i honorar tot allò rebut de qui ens van precedir, amb el seu llegat tal com va ser.

Des de la Sala Hestia proposem una trobada per mirar cap als morts amb respecte i així prendre consciència del que suposa estar vius. Contactar amb l’alegria d’haver gaudit de persones que han deixat empremta en el nostre camí i que avui ja no hi són, i alhora donar també un espai per plorar als nostres difunts, poder sentir i expressar el dolor de la pèrdua en nosaltres i en el nostre sistema.

Però sobretot, en aquesta cerimònia ens ajuntem per agrair i deixar anar, com l’arbre deixa anar les fulles a la tardor, i posar llum i força al nostre present. Construir el nostre propi destí honorant tot el rebut, tot l’après, i caminar ben recolzats cap a la nostra pròpia vida.

Dilluns 31 d’octubre a les 19.30h. L’activitat és gratuïta. Cal confirmar assistència per a la preparació de la cerimònia.

Sep 052016

La voràgine

Quan iniciem un curs i hem de reprendre la rutina, de vegades ens sentim com navegant en un salvavides mentre al voltant nostre bufen diversos vents arremolinats i contradictoris. Per superar la por a aquest caos, a ser engolits per la voràgine, a mi només se m’acut respirar, sentir el nostre cos el més possible, amb els peus a terra, i cuidar-nos, mimar-nos, descansar. Fer les coses una darrere l’altra, i recordar-nos a nosaltres mateixos alguna cosa indiscutible i òbvia: després de la tempesta ve la calma. Paraula de psicòloga desbordada.

Apr 012016

plou, damunt de tots

plou sobre bons i dolents,
plou sobre camps assedegats -agraits.
plou sobre camps de refugiats -fred al cos i a l’ànima
plou sobre les nostres consciències -desperten?
plou, també com una suau benedicció.

Mar 172016

escoltar en l’espera

De vegades el moviment és mínim. Hi ha un temps, de vegades curt, de vegades llarg, d’espera en quietud. Recollir-se en si mateix per escoltar-se, escoltar. Sembla que res no succeeix… però sempre passa tot. Tot viu al voltant. És moment per escoltar, escoltar-se, sense perdre’s. I de sobte el moviment sorgeix, sense pensament, intuïció pura, sense sobresalts, sense sobreactuació, sense desesperació. Així, senzillament. (amb agraïment a l’Andrés Waksman i al Moviment Autèntic)

Jan 132016

e-moció

Emoció prové del llatí emotio del verb emovere, moure. Quan ens emocionem ens movem, però ens movem literalment, el nostre cos es mou: músculs, teixits, fluids, neurotransmissors, hormones … es mouen. De fet, mentre vivim, fins i tot en la més absoluta quietud, el cos està en moviment. Reconèixer les nostres emocions és sentir com cada situació ens mou internament. I el moviment espontani de l’organisme davant l’entorn és pura adaptació, com un animal davant la seva presa … o davant el seu depredador. A mesura que desconnectem el nostre organisme de la naturalesa perdem part de la nostra informació, la qual el cos coneix intuïtivament. Té alguns avantatges per a la vida social, però això també té un cost per al nostre benestar i la nostra salut. Si volem conèixer-nos, sentir-nos més complerts, hem de començar escoltant i comprenent els moviments i missatges del nostre cos que ens arriben també en forma d’e-mocions.

Dec 212015

Nadal

L’alegria conviu amb la tristesa, l’amor amb el dolor. Així, com neix una Vida de les entranyes d’una dona, plor i goig en un mateix instant. Així viu, batega, cruix, flueix, s’expandeix i es contrau la nostra terra, el nostre món, el nostre univers, la nostra consciència. Així s’obre, amb llum i ombra, la nostra existència. I podem escollir ser també llum. Bon Nadal.

Nov 212015

llar efímera

En una sessió de constel·lacions s’obre un espai grupal de confiança, de comunicació profunda entre persones que normalment no es coneixen. Per unes hores es crea una mena de llar comuna, efímera i alhora segura, en la qual cadascú se sent comprès, on s’afluixa o desapareix el judici amb què normalment ens protegim de les nostres pors més innombrables. En aquesta llar entre tots construïm per unes hores pot fluir l’amor, podem atrevir-nos a ser vulnerables, a expressar el dolor, la ràbia, l’orgull, el poder o la tristesa, aquestes emocions que retenim en els nostres soferts cossos, per la por inconscient a ser inundats, superats , desbordats i de perdre el control de la vida, o del que creiem que ha de ser la nostra vida. Aquesta llar és sagrada. i jo, amb admiració i corpresa, m’inclino agraïda pel do de sentir l’essència de la vida, en mi, en vosaltres, en tots.

Nov 042015

“corporitzar-se”

Hi va haver un moment del temps infinit que vas decidir corporificar-te, encarnar-te, dotar-te de cos. La teva llum i energia es van convertir en matèria sòlida-líquida, en constant moviment, micromoviment incessant. Amb aquest cos la teva existència es va transformar i vas aprendre a relacionar-te amb altres éssers, la majoria fets de matèria, com tu. No te n’oblidis, també ets cos. El teu cos és aquesta matèria tan especial, aquest mitjà que t’ajuda a comprendre’t a tu mateix, que tot ho sap, tot ho registra i en algun lloc tot ho recorda. “Corporitza’t”, permet que emergeixi la saviesa del cos que un dia vas decidir habitar. Sent el cos, toca el cos, escolta el cos, deixa que el cos expressi qui ets.

Vine a la tarda d’expressió corporal i contacte el 27 de novembre amb Dani Pedrero. Més info aquí

27 noviembre tarda corporal

 

 

Oct 292015

homenatge particular als teus morts

Al voltant del dia dels difunts, pots dedicar una estoneta de pregària-meditació-silenci en memòria dels teus difunts.

Busca un lloc tranquil, en el qual no et puguin molestar sorolls ni distraccions. Uns 30 minuts mínim, que et doni temps d’entrar en connexió. Si estàs en dol per alguna pèrdua recent, és millor que estiguis acompanyat, t’ajudarà la companyia d’algú de confiança.

-És un acte d’homenatge, prepara’t. Pots preparar un racó tipus altar (o fer servir el teu altar habitual). Pot ser tan senzill com un drapet, unes espelmes, una planta o flor, o una foto dels teus éssers estimats que no hi són. També et pots preparar tu, perfumant-te, posant-te una cosa bonica, o significativa. O cremant encens. O deixant que uns minuts soni alguna música suau (religiosa o no), que t’aculli i t’inspiri.

Obre la teva cerimònia amb unes paraules, amb un gest (namasté, signe de la creu, inclinació de respecte …) amb una cançó, amb una oració, uns Oms o amb uns tocs de bol tibetà, tambor o qualsevol instrument de percussió. Encén una o més espelmes pels teus morts. L’ideal és que deixis que l’espelma es consumeixi (però sempre que puguis estar a casa per evitar riscos). Si no, apaga i ja la tornaràs a encendre fins que es consumeixi, en diferents moments, però sempre que estigui encesa dedicant la intenció als teus difunts.

Agraeix la vida. Recorda, al llarg d’aquesta estona, que vas néixer gràcies als qui et van precedir. La vida ens ve de pares, avis i besavis … i tantes generacions d’ancestres. La vida i la mort són les dues cares d’una mateixa moneda. Sent com la vida, amb les seves dificultats, ha arribat fins a tu.

Anomena en veu alta o escriu els noms dels qui van marxar i que avui vols recordar. En aquest homenatge, és com si els visitessis o saludessis. Deixa que sorgeixin les emocions reals que et produeixi evocar-los.

Permet-te el dolor i la tristesa de sentir a aquells éssers estimats que vas perdre. Dóna’t un moment per plorar (amb qualsevol tipus de llàgrimes), per sentir la pena. Sobretot si has tingut pèrdues recents o pèrdues que en el seu moment no vas poder plorar, no bloquegis el dolor. Deixar anar algú estimat fa mal, però retenir el dolor impedeix que la teva vida continuï. Acompanya’t a tu mateix/a sense abandonar-te en desesperació, sinó “bressolant-te”, fent-te companyia, tractant-te amorosament. Pots tocar terra (d’un test), la mare terra tot ho acull i ho transmuta.

Deixa anar antics ressentiments, si n’hi ha. Pots tocar aigua per simbolitzar “netejar”. Si veus que aquestes enganxeu @, confia que la teva part que vol netejar i sentir-se lliure, pren la iniciativa, i que una mica més gran que tu mateix pot ajudar-te i portar-te pau de cor.

Dóna gràcies a cadascuna de les persones difuntes que recordes ara per algunes grans i petites coses que ells et van donar i van fer la teva vida més bonica, més feliç, més completa i més rica. Pots posar a l’altar algun obsequi (recomano que sigui natural i biodegradable: flors, licor, menjar -com en tradicions americanes- una cosa bonica …), són els teus regals d’agraïment. També pots posar música agradable.

-Si tens alguna creença espiritual, encomana’t a la divinitat i els seus protectors, a l’energia universal, encomana a ells la cura dels teus morts, que ajudin als teus estimats que van tenir potser una vida difícil, a sentir-se en pau a la fi. Evoca la unitat divina, l’essència vital, com a força, protecció, guia i serenitat.

-De nou agraeix la teva vida, la teva vida actual. Pensa en el que t’agrada de la teva vida i dóna’t el gust de sentir-ne gratitud. Demana als que ja van passar per aquesta terra, que t’ajudin amb força i inspiració, perquè la teva vida estigui plena de sentit i doni fruit, fins que arribi el moment de reunir-te amb els teus, en un altre pla.

Tanca la teva cerimònia, de nou, amb unes paraules, amb un gest, cançó, oració o uns tocs de percussió. Si vas a haver de sortir o desmuntar l’altar, apaga l’espelma / s. Si t’és possible, deixa la / espelmes enceses fins que es consumeixin després de la teva homenatge.

Desfés l’altar, si cal, amb respecte. Pots portar les flors i altres obsequis a la natura, enterrar-ho o deixar-ho en un jardí o bosc. (per això cal que siguin biodegradables) La terra acull la vida i la mort, en un cicle infinit, de manera natural.

Amb els teus difunts, sent, deixa anar, agraeix… així els pots dedicar a ells i a tu una Vida plena i feliç.

1 4 5 6 7 8 16