Diu Claudio Naranjo que “les persones són difícils de guiar quan creuen que saben les respostes. Quan saben que no saben, troben el seu propi camí”. Creure en això és confiar, confiar en mi, en l’altre, confiar que hi ha camí, i es fa camí, cadascú el seu, al seu ritme. Això aprenc dia a dia a la feina com a psicoterapeuta, i cada dia es desperta en mi amb un nou desafiament: confiar sense “saber”, conèixer-me i conèixer des de la presència plena de l’ésser.
Dubtar, abandonar les certeses i mirar amb ulls acabats de rentar, bategar amb el cor confiat com si ningú ens hagués ferit mai, escoltar amb orelles que senten sons que ens fan vibrar … i, alhora, per incòmode i paradoxal que sembli, poder veure les imatges que no podem evitar, sentir el soroll del qual no sempre ens podem aïllar, sentir també les ferides que couen al curar. Sembla difícil, però en els moments que s’aconsegueix, es com si tota la vida haguéssim viscut serenament en aquesta intensa existència contradictòria.
Dedicat, a la meva parella, al meu pare, a la meva mare, a les meves filles, als amics, les persones amb qui em trobo … i a les parelles que en aquest moment creixeran (juntes o separades) navegant amb amor entre les onades del conflicte.I sobretot, m’ho dedico, un cop més, a mi mateixa.
Jo sóc Jo
Tu ets Tu.
Jo no estic en aquest món per complir les teves expectatives
Tu no estàs en aquest món per complir les meves.
Tu ets Tu
Jo sóc Jo.
Si en algun moment o en algun punt ens trobem
Serà meravellós
Si no, no es pot remeiar.
Manco d’amor a mi mateix
Quan, en l’intent de complaure’t, em traeixo.
Manco d’amor a Tu
Quan intento que siguis com jo vull
En comptes d’acceptar-te com realment ets.
Tu ets Tu i Jo sóc Jo.
(Amb agraïment a F. Perls, al Quim, a l’Àgata i a tots els que m’han ajudat a transitar aquestes paraules)
Reunir-se, trobar-se i retrobar-se, obrir-se a sentir en allò profund, obrir-se a descobrir sense jutjar, confiar en les altres persones, simplement perquè són aquí, també obrint-se i confiant, i perquè són de la mateixa pasta de la qual jo també vaig ser creada. .. i llavors l’energia puja o baixa, entra i surt, dansa molts danses … i tots con-fluïm amb la Vida, que es mostra, generosa i clara, davant els nostres ulls oberts i sorpresos, els del rostre i els de l’ànima. (Gràcies a tots les que vam compartir una tarda de constel·lacions intensa i alhora plena de pau)
En aquests moments que vivim, on la necessitat d’un canvi social i de valors ens pressiona i ens sacseja, ens és de gran ajuda sentir que formem part d’una comunitat, que no estem sols amb les nostres dificultats, siguin econòmiques, de salut, relacionals o existencials. La teràpia (i no només la teràpia) ens pot ajudar quan les cames no ens sostenen … però clar, de vegades la situació econòmica no ens ho permet. Per això hem articulat una opció de psicoteràpia en grup, per poder fer-la més accessible i aprofitar la riquesa de l’intercanvi, i la força de compartir. Dels moments que ens ha tocat viure, només podem sortir junts en la nostra singularitat. Si t’interessa, posa’t en contacte. Xerrada informativa gratuïta 8 d’octubre a Cardedeu (veure calendari d’activitats).
Reprendre el ritme de la rutina, mandrosament … la rutina de la vida quotidiana, que ens agrada pensar que controlem, coneixem i preveiem. En la rutina ens estalviem esforços, i de vegades, si no vigilem, se’ns ofega la creativitat, la capacitat de sorpresa, la mirada espurnejant. Potser aquest mes, abans que arribi la tardor, sigui un bon moment per conservar en algun lloc dels nostres anhels, la intenció de fer de la nostra quotidianitat, un espai viu i canviant, i conservar, ni que sigui una mica, l’esperit de les vacances d’estiu i la llum del sol a la pell.
No fer res. Aturar-se i “no fer res”. Falsament ho assimilem a la mandra. I en canvi, a vegades, és només quan estem “sense fer res” que podem deixar prou espai per a escoltar i per a sentir. Sentir el cansament d’una quotidianitat estressada, escoltar la necessitat de repòs d’un cos que portem contra rellotge i contra natura… i contemplar. Contemplar que formem part d’un món més gran que el nostre petit món diari, embadalir-nos com un infant amb les libèl·lules o amb les ones… i deixar, que a poc a poc, sense fer res, siguem i compartim senzillament el que som. Bones vacances!
(Al Delta de l’Ebre en bona companyia)
Quan tenim dolor físic, o fatiga insuperable, el nostre cos es converteix en una càrrega. O potser és a l’inrevés: que quan portem una càrrega -sobretot emocional- el nostre cos es converteix en un dolor. Un llenguatge que té una lògica a vegades difícil de desxifrar, uns crits que no podem deixar de sentir però que alhora no sabem aturar. I justament mirar el dolor és el que no volem fer, és clar… simplement volem que desaparegui, que s’esfumi, que marxi per sempre per ser lliures. Aquesta llibertat, cal conquerir-la.
Per tot això, per ajudar a superar dolor (o dolors), per a buscar conjuntament com entendre els missatges del cos quan el cos ja no tira més, hem engegat el Tractament de Recuperació Integrat per a persones amb fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i dolor a Manresa, Barcelona i Sant Celoni (Clica full tri per més informació. També pots mirar el vídeo)
______________
Cuando tenemos dolor físico, o fatiga insuperable, nuestro cuerpo se convierte en una carga. O quizás es al revés: que cuando llevamos una carga-sobretodo emocional- nuestro cuerpo se convierte en un dolor. Un lenguaje que tiene una lógica en ocasiones difícil de descifrar, unos gritos que no podemos dejar de oir pero que a la vez no sabemos parar. Y justamente mirar el dolor es lo que no queremos hacer, claro … simplemente queremos que desaparezca, que se esfume, que se vaya para siempre para ser libres. Esta libertad, hay que conquistarla.
Por todo ello, para ayudar a superar dolor (o dolores), para buscar conjuntamente como entender los mensajes del cuerpo cuando el cuerpo ya no tira más, hemos puesto en marcha el Tratamiento de Recuperación Integrado para personas con fibromialgia, síndrome de fatiga crónica y dolor en Manresa, Barcelona y Sant Celoni.
En el camí del creixement, i en el de la vida, una i altra vegada topem amb les nostres neures, les nostres limitacions i les nostres pors. Tan hi fa quants cursos, tallers i formacions haguem fet; tan hi fa si hem llegit infinitud de llibres – d’autoajuda, sagrats, plens de coneixement- o si ens hem apropat a grans mestres i persones santes. Allà estem nosaltres, amb les nostres coses, les de sempre. Doncs jo ja no m’hi enfado (no gaire), m’estic fent amiga de tot plegat. Sóc fan de les “segones i terceres oportunitats”… fins a l’infinit i més enllà! Només cal, de tant en tant, parar, mirar-se un mateix des de l’ànima, i mirar-se amb un infinit respecte i amor. I així, cada dia és nou, així cada dia podem veure més a l’altre, una mica més endins també de la seva ànima.
_________
En el camino del crecimiento, y en el de la vida, una y otra vez nos encontramos con nuestras neuras, nuestras limitaciones y nuestros miedos. Lo mismo da cuantos curos, talleres y formaciones hayamos realizado; lo mismo da si hemos leído infinidad de libros – de autoayuda, sagrados, llenos de conocimiento-o si nos hemos acercado a grandes maestros y personas santas. Allí estamos nosotros, con nuestras cosas, las de siempre. Pues yo ya no me enfado (no mucho), me estoy haciendo amiga de todo. Soy fan de las “segundas y terceras oportunidades” … ¡hasta el infinito y más allá! Sólo tenemos que, de vez en cuando, parar, mirarse uno mismo desde el alma, y mirarse con un infinito respeto y amor. Y así, cada día es nuevo, así cada día podemos ver más al otro, algo más adentro también de su alma.
Allò que ens dificulta una vida plena i saludable té a veure amb allò que fem inconscientment per vincular-nos amb les persones que estimem. En les constel·lacions afloren els contextos en els quals vam posar en marxa estratègies de supervivència afectiva que avui ja no ens serveixen. Reconèixer la força de l’amor cec que ens empeny i convertir aquest amor en un amor més lúcid ens allibera; pas a pas, cap a una millor salut i una vida més feliç i responsable.
Proper taller: http://annaferregimenez.wordpress.com/properes-activitats/
_____________
Lo que nos dificulta una vida plena y saludable tiene que ver con lo que hacemos inconscientemente por vincularnos con las personas a quien amamos. En las constelaciones afloran los contextos en los que pusimos en marcha estrategias de supervivencia afectiva que hoy ya no nos sirven. Reconocer la fuerza del amor ciego que nos empuja y convertir este amor en un amor más lúcido nos libera; paso a paso, hacia una mejor salud y una vida más feliz y responsable.