Anna Ferre Giménez

Anar i tornar, agafar i deixar anar, expansió-contracció. Un mateix moviment únic expressat en mil moments i contextos, com el batec del cor, l’obstinato de la respiració, el ball de l’anèmona.

Vaig cap a tu, l’Altre, i m’endinso en el teu riure o en el teu plor, en la teva alegria o en el teu dolor, en el teu amor. Per un instant, em sento, confiada em lliuro.

En segons la desconfiança i la por treuen el cap. Torno a mi, a aquest jo rera les meves barreres, torno a una seguretat precària i incerta. Em separo.

Sé, malgrat tot, que puc anar i que puc tornar.

Quan sóc en mi, entregada i oberta a qui jo sóc i a qui tu ets, per un instant en el temps i fora d’ell, llavors sorgeix la trobada profunda, molt més enllà de la por i la desconfiança, la trobada en què tu i jo ens intercanviem i ens con-fonem en la certesa i serenitat de la pura vida, l’existència en l’amor, existència rendida, sense condicions.

Quan alguna cosa no funciona, el més lògic és canviar-la. Al mateix temps un canvi -encara que sigui necessari- ens espanta, ens treu de la nostra sobrevalorada zona de confort. És clar que arriba un moment que el confort es torna incòmode i per això necessitem assumir el risc d’alguna cosa diferent. I això val per a la vida comunitària (política) i per la personal. Allò nou no és màgic, encara que al principi veure màgic el que és diferent ens ajuda a fer el pas, com succeeix en la fase d’enamorament en una relació. Després ve el dia a dia. I aquí, cal treballar. Allò nou s’ha d’anar construint. Després de les eleccions, cal arremangar-se. I de la mateixa manera que ens passa dins el nostre caparró davant un canvi, igual que dins nostre tenim constantment un diàleg intern amb moltes veus, cal escoltar. Totes les veus tenen alguna cosa a aportar. Si les callem (tipus majories absolutes), les minories es faran sentir de la pitjor manera. Aquest és el repte, escoltar-nos, escoltar. No per respondre buscant tenir la raó absoluta, sinó per comprendre, pactar i madurar, com a persones i com a societat.

La vida és incomprensible. Els accidents ocorren, tot té molts angles, molts responsables, i de vegades cap. No tot es pot controlar … en realitat gairebé res no és controlable. Som fràgils, és així l’existència humana. La societat en què vivim està malalta, i ens fragilitza més encara perquè ens allunya del nostre ser natural, de la mare terra. El món que estem creant no vol mirar al monstre. I així, el monstre, amagat entre la comoditat i la por, va creixent. (En record dels que moren al mar buscant un vida, dels que maten sense saber que maten i amb això moren i dels que deixem a altres matar, sense voler mirar.)

Partim d’una primera premissa: recuperar la salut és un acte de responsabilització i presa de consciència que alguna cosa en la nostra vida no està en un bon lloc. Curar-se és més que portar el nostre cos al metge perquè ho repari, com si fóssim un cotxe que arregla un mecànic canviant una peça per una altra. Com a humans, el nostre cos, la nostra ment i les nostres emocions s’interrelacionen constantment. A més, estem connectats de manera no conscient a la història de la nostra família, el que sovint percebem com si portéssim una “motxilla”. Podem dir que, de vegades, rera de la malaltia es mostren connexions amb les dinàmiques familiars que actuen com un obstacle per a la salut, com si per fidelitat amb la història de la nostra família estiguéssim revivint conflictes antics en el nostre cos.

Per això, el símptoma o la malaltia poden ser aliats molt poderosos per explorar i adonar-nos del que necessitem per recuperar la salut i millorar la nostra vida. De vegades ho veiem clar, com quan després de mesos d’estrès -per exemple per treball o preocupació econòmica- comencem a patir ansietat o ens surten taques per la pell. Però no sempre és fàcil llegir què és el que està succeint i que la malaltia ve a mostrar. Amb les constel·lacions sistèmiques podem accedir a informació rellevant en molt poc temps. La mirada al rerefons familiar que abasta diverses generacions és una peça important dins d’un concepte de tractament integral, alhora que obre nous camins perquè la persona pugui activar recursos d’autosanació.

30 de maig, jornada de constel·lacions de símptomes i malalties. Amb entrevista prèvia. Més info aquí

Ho sento, aquesta entrada no te traducció al Català