Blog

Feb 122015

sentiments i constel·lacions

De vegades els sentiments ens aclaparen, ens arrosseguen com un cavall desbocat a risc de partir-nos el cap. Altres ens bloquegen, ens mantenen espantats en un racó com si la sang se’ns hagués espessit o congelat dins. Altres vegades ni tan sols tenim accés als nostres propis sentiments, com si estiguéssim anestesiats. Participar en una sessió de constel·lacions és donar-nos l’oportunitat de contactar, com la llum entra per les escletxes, amb les nostres emocions profundes que ressonen a través de les històries i emocions d’altres. Es crea un espai d’obertura i de sanació del qual podem participar amb només la nostra presència i una actitud d’agafar allò que necessitem i oferir en el grup allò que som. Així, senzillament (pots participar-hi a Cardedeu el 13 de març)

Feb 042015

la ferida i el torniquet

Quan fa mal l’ànima, quan fa mal viure, posem en marxa els nostres mecanismes d’autoprotecció que ens permeten “sobreviure al dolor”. El procés terapèutic és un fràgil equilibri entre tornar a mirar la ferida i sostenir el dolor. Per això, el procés profund per curar no es fa en un dia. Per això, entrar a la ferida requereix molt de compte. Saltar totes les barreres de protecció pot ser impossible de sostenir i retraumatizarnos. No obstant això, no mirar la ferida i quedar-se a la barrera pot servir com pegat, però no ens ajuda a comprendre’ns en profunditat ni a estimar-nos completament, també amb el nostre dolor. Els nostres mecanismes de personalitat són el que un torniquet és a una ferida: quan la ferida està oberta cal prémer fort, pot salvar una vida. Però per curar la ferida, cal afluixar el torniquet, mirar la ferida, netejar-la -encara que cogui- i aplicar el tractament necessari perquè de nou pugui circular la sang, fluir la vida.

Jan 202015

el món em tracta bé

… o el món em tracta malament. ¿Com tracto jo al món? I si no fos sempre cert que es recull allò que se sembra? I si sembro aquí i el fruit el recull un altre? ….. Llavors jo també de vegades recullo fruits que no he plantat. Només sé que jo també co-creo el món, i per això trio dins meu, el món que vull, per tal que fora de mi també el món que vull pugui ser una mica més possible.

Jan 092015

2015

Iniciem un nou any. Un moment, com qualsevol altre, per fer balanç. Des d’aquest espai mínim dins del ciberespai inabastable, des d’aquest espai terapèutic i de creixement, desitjo -i també a tu que llegeixes aquestes línies-, que aquest any coincidim, d’una manera o altra . I que aquesta coincidència sigui, per a tu i per a mi -i també per altres- una experiència que ens faci sentir més vius i més complets, orgullosos de ser qui som: cada dia una mica més nosaltres mateixos.

Nov 212014

amors i desamors a taula per Nadal

Segurament les festes de Nadal són el moment de l’any en el qual vivim més intensament les relacions familiars.  Les festes de Nadal ens mouen moltes emocions: alegria, bon rotllo, generositat… però també angoixa, estrès i tristesa. En aquestes dates experimentem contradiccions (a vegades poques i a vegades moltes) entorn de la nostra família i la família de la nostra parella. S’espera de nosaltres alegria i generositat nadalenca, se’ns parla de la família feliç ben avinguda reunits al voltant de la taula, pau i amor. Però en cada família hi ha hagut experiències de tot tipus, que fan que aquest ideal social sovint no es correspongui amb la nostra vivència ni amb la realitat de la nostra família.

Si volem que aquest Nadal sigui genuí ens podem donar l’oportunitat per sentir-nos bé dins la nostra pell i dins la nostra realitat familiar, essent fidels a la nostra història, respectant els nostres sentiments -siguin quins siguin- i donant espai a allò que és, sense maquillatges. Només des de la connexió interna amb la realitat que fou i que és podem experimentar serenor i sentir que la vida i l’amor poden fluir i en podem gaudir, avui, demà.

Nov 102014

Seminari de Constel·lacions Estructurals amb Ilse Gschwend

512px-Integration_logoEns complau presentar aquest “Seminari de constel·lacions estructurals per constel·ladors” de la mà de la reconeguda assessora i terapeuta Ilse Gschwend. Tindrà lloc del 27 i 29 març 2015 a prop de Barcelona (veure més informació aquí: www.constelacionesestructurales.wordpress.com)

Les Constel·lacions Estructurals (CE) són el desenvolupament més innovador en l’àmbit de les constel·lacions. Aquesta metodologia sòlidament estructurada elaborada per Matthias Vargas i Insa Sparrer, treballa principalment sobre estructures mentals o valors, sense necessitat de remetre’ns al gran desplegament de la història familiar (encara que aquesta història sí que tingui una enorme influència en la vida de cada un). Al seminari treballarem amb les bases d’aquest mètode, atenent al llenguatge del propi procés en diferents nivells simultàniament, per explorar amb precisió les parts de la nostra estructura interna que contenen tant les causes del problema com el potencial per a la solució.

Aquest seminari es planteja com un aprenentatge col·laboratiu sistèmic (amb temes personals i de supervisió, preguntes i debat), amb l’assessorament d’Ilse Gschwend, terapeuta, assessora i formadora en Psicoteràpia Sistèmica i presidenta de l’Associació austríaca de constel·lacions. Ilse Gschwend treballa en consulta individual i com a assessora en empreses i organitzacions. És formadora i supervisora de terapeutes a Àustria, Espanya, Alemanya, Argentina i Mèxic i s’ha format en constel·lacions estructurals amb Mathias Vargas i Insa Sparrer.

Nov 062014

si sabés

Si sabés d’on surt la tristesa, o la inquietud, si sabés … Però no sé, i em tempta negar-ho. I no obstant això hi és, de vegades. Potser sigui el ressò d’un passat antic que la memòria esborra o amaga; potser sigui un murmuri del present, tan ampli, tan polifacètic, tan interconnectat; potser és una intuïció de futur que sense ser-hi encara, ja camina. Perseguiré una causa, amb la totpoderosa ment i serà inútil. Perquè dins no existeix el temps, la frontera entre allò real i imaginat s’esfuma. Llavors, humilment, només queda descansar, esperar, mirar per la finestra la tardor, mirar sense veure allò invisible, per poder sentir i deixar que el que és, sigui.

Oct 212014

Cerimònia per honorar els difunts

Som el que som també gràcies a tots aquells que ens han precedit. Els nostres familiars i avantpassats ens han deixat, amb la seva vida i la seva mort, un llegat. Quan reconeixem dins nostre aquest llegat, quan el valorem pel que va ser i quan sabem renunciar internament a allò que no va ser possible en aquesta vida agraint allò rebut, agafem força i podem deixar anar els seus destins amb amor i respecte per fer-nos càrrec del nostre. Quan deixem anar expectatives, ràbia i drenem el dolor sobre el que la seva vida (i també la seva mort, sobretot si va ser tràgica o inesperada) ens va causar o causar en la nostra família, podem sentir-nos recolzats per ells; quan fem un lloc al cor als que van marxar, reconeixent que ja van marxar i deixem espai per als que encara viuen, tots trobem més pau i equilibri. Honorar els morts i deixar anar la nostra dependència d’ells és necessari per mirar i veure els vius i crear vincles més sans. Si vols donar-te un espai per a això, aquestes dates són tradicionalment adequades.

Pots participar en la cerimònia per honorar els difunts que tindrà lloc a la Sala Hestia de Cardedeu el proper 31 d’octubre a les 19.30h. (aquí en tens els detalls) Només has de confirmar la teva assistència. (activitat gratuïta)

Oct 172014

cap endins, cap enfora

Dues forces oposades operen a nosaltres. D’una banda, la força “cap a dins”, no separar-nos dels nostres, pertànyer a qualsevol preu, no trencar la unió. És aquesta força que prové del nostre nadó depenent, que sent i viu (encara no pensa) igual que la mare, aquest bebè que per la necessitat de supervivència es manté unit simbiòticament, sense distingir jo-tu.

D’altra banda la força “cap a fora”, la explosió cap a un món immens. Aquella de l’adolescent, que està aprenent a qüestionar què li serveix i què no per desenvolupar-se en un món exterior amb mil opcions.

Així, en el procés de maduració personal anem construint la nostra autonomia, aprenent a diferenciar els nostres sentiments i necessitats sense confondre’ns, fent-nos cada vegada més responsables de nosaltres mateixos. Quan això succeeix, podem substituir les relacions de codependència en què un guanya i l’altre perd, per relacions més sanes basades en la interdependència lliure, en què cada part se sent plena i sense esforç, vol compartir amb l’altra la seva plenitud.

Sep 282014

amor i píndoles

“Els mamífers estimen, el preu d’aquest amor és el dolor de la pèrdua. Qualificar-ho com a malaltia i donar una pastilla redueix la dignitat de l’amor i el substitueix per un ritual superficial mèdic” Allen Frances, psiquiatre, director del DSM IV

La psiquiatrització del món occidental porta a la infantilització dels seus ciutadans. En massa casos, amb les pastilles s’evita la responsabilitat davant la pròpia vida, amb amor i dolor. Això, dóna beneficis econòmics per a uns pocs i hipoteca greument la nostra societat.

1 6 7 8 9 10 16